dimecres, 12 de març de 2008

MARATO DE BARCELONA VISTA PER EL MOLY


Hola companys soc el Moly .
El Jordi m ‘ha demanat que fes la meva crònica de la Marató, així que tot seguit us faig 5 cèntims.
Des del meu punt de vista haver estat a la sortida de la Marató per mi va ser un èxit, desprès de com m’ha anat la poca preparació que portava, hauria d’ estar molt content, però clar sempre volem més, així que no vaig escatimar esforços per sortir a un ritme més conservador i vaig proposar-me anar al mateix pas que els meus companys Jordi i Miguel, amb el propòsit d’ arribar al km 30 marcant 5:00 el quilòmetre. Desprès ja es veuria on deixaria les meves restes desfetes per l’esgotament, ara penso que potser aquesta mentalitat va ser la que no va deixar-me anar mes enllà del km 35, que va ser la meva meta. Durant la cursa em vaig trobar molt be més del que m’ imaginava i el fet de marcar el ritme als company que sempre volien anar un puntet més, em feia tenir el cap molt fred tot i que en algun tram baixàvem de 4:40, mirava el ritme i posava fre al dos cavalls que portava al costat. Cap el Km. 26 al lluny només veiem el clatell del Jordi que quilometres abans ja s’ havia avançat uns quants metres i en aquest moment va ser quan el Miguel va tenir que parar a fer les seves necessitats a partir d’ aquí fins el Km.30 vaig mantenir el mateix ritme, on el Miguel hem va tornar agafar i a partir de llavors ell va anar avançant quedant-me finalment jo sol fins el Km.35 on després de trobar la família vaig decidir acabar. Espero que la propera edició pugui arribar victoriós a la línea d’ arribada, encara que una retirada a temps és una victòria.