dimarts, 22 d’abril de 2008

CROS DE SANT JORDI NAVAS 2008

Ja he penjat fotos del cros, podeu anar a veure-les. Ja escriuré la crònica amb més calma. Però també m'agradaria que el Moly la fes.

CRONICA DEL MOLY:


Avanç de la crònica m’agradaria felicitar a l’organització del cros de Navàs per oferir-nos una nova cursa tan atractiva, tan pel seu perfil exigent, con pel seu ambient de festa, que en la seva primera edició i malgrat la pluja que tan necessitem, va intentar deslluir sense poder, aquesta nova prova esportiva que de ben segur es farà un bon lloc al calendari de molts aficionats. Des d’ aquí la nostra enhorabona.
Aprofitant el mateix context i amb el permís dels organitzadors de la cursa d’Artés, faig una crida incloent-me amb la mateixa, a tots el amics de la colla que sortim a córrer, prenem exemple i ens posen les piles per col·labora amb els companys que any rere any l’organitzen i entre tots donem un reimpuls, per que la cursa d’Artés pugui tenir el mateix prestigi que qualsevol de les que tenim per la nostra comarca i que mouen a molt aficionat a participar-hi.
El diumenge es va aixecar amb un bon paquetet d’aigua, així que podria imaginar-me coneixent l’exigent traçat del circuit, que ens esperava una bona empastifada de fang en els millor dels casos sense pensar que alguna zona del mateix podria resultar una mica perillosa, i pensant que potser molta gent es faria enrere amb el temps que pintava de cara a la cursa, però per la meva grata sorpresa un cop vaig arribar a Navàs que malgrat el temps hi havia molta gent amb ganes de gresca (un aplaudiment per els participants que entre tots la vam fer lluir encara més).
Be dons a la sortida ens vam replegar tots els companys que vam assistir-hi, el Jordi,el Miguel, l’Angel, el Josep, l’Enric , la nova incorporació a la colla desprès de molts mesos lesionat el Jose, i jo mateix, ni el Jaume ni l’Antonio van vindre aquest cop, però sens va afegir un company de Navàs el Carles que va ser el roadbook la setmana anterior i ens va ensenyar el circuit. Un cop situats la sortida va ser molt explosiva potser perquè estàvem més al davant que altres curses i teníem molt més espai per córrer, però enseguida el Miguel es va posar al davant al seu ritme així que el Jordi i jo colze a colze, anaven baixant cap el quilòmetre 2, encara en zona d’asfalt , però pensant que això nomes havia començat i que no li quedava gaire per que el traçat comencés a picar cap a munt i entrarien ja en zona de pista forestal. Un cop dintre a part de la pendent, començaven els problemes d’ adherència i els problemes d’ aconseguir una passa estable per no poder relliscar. La baixada fins al Mujalt va ser rapida tot
i la precaució que en algun tram vaig tenir, en aquest punt vaig ser avançat per altres corredors que semblava que malgrat el fang i la rampa anaven com motos, i pensava que en qualsevol moment el Jordi hem deixaria veure el seu cap per un o un altre costat de la pista, però en cap moment vaig mirar enrere. Arribar a l’avituallament just per poder “netejar-te” les bambes en tant sols 200mts asfaltats per tornar a enfilar-se el traçat, aquest cop per un corriol tancat entre pins, molt maco per cert, però que no deixava avançar a les motos que a la baixada corrien molt i ara semblaven camions.
Desprès de coronar i fer algun avançament, tornant ara per pista ens dirigíem cap el cim de la senyera última cota però no per això menys atractiva, abans d’una baixada molt ben indicada per l’organització, una mica perillosa, la qual no hem va fer frenar un cop llançat cap el quilòmetre 7, superada aquesta i baixant per un petit corriol aprofito de nou per fer un altre avançament tot just començant a enfilar la pendent camí de la senyera, un corriol que desprès de tot el recorregut començava ja marcar les forces. Immediatament desprès arribava la última baixada exigent per un corriol que es feia complicat no relliscar. Superat aquest, ens dirigíem ja cap al quilòmetre 9, situat desprès d’un “ repexo “ que a les alçades de la cursa, nomes servia per deixar-te les cames tremolant i esperant que passes ja l’ últim quilòmetre que a l’ arribar al passeig i passar per la zona d’arribada, veient el tram que encara quedava, vaig venir-me una mica avall tot i que els 150 mts últims avanç de creuar la meta picaven cap a vall, el cansament a les cames es feia notar.
El meu crono es va parar al 45:28, la meva valoració és que vaig trobar que el circuit en les condicions que es va córrer, apart de fer-ho més dur, va resultar atractiu.
La fita estava feta, el temps que vaig aconseguir va ser minut per sota del Jordi que ara per ara es la meva referència més directa, i sempre estem minut amunt minut avall, es clar que del Miguel estem una “mica” mes lluny però es que ell com diu el Jordi està a un altre galàxia.